Valoració final de les pràctiques

Aquestes pràctiques han estat per a mi una continuació de la feina que venia fent el curs passat. He tingut la sort de fer-les en el mateix centre educatiu i donar continuïtat a la feina feta l’any passat. Ja coneixia a tot l’equip directiu i docent del Montserrat Roig, i per tant ha estat molt fàcil poder dur a terme la intervenció educativa proposada. En primer lloc perquè  era coneixedora de les fortaleses i febleses del centre. En segon lloc, per que era coneixedora de la dinàmica del equip docent i de les resistències que alguns membres tenen davant als canvis. En tercer lloc, era coneixedora dels estudiants que omplen les aules al nostre centre i de les seves necessitats educatives i emocionals. I per últim perquè tenia la direcció de l’escola oberta a rebre tota l’ajuda proposada i brindada.

Dins el marc d’actuació on m’he trobat aquest semestre, he desenvolupat un tasca molt important pel que fa a l’educació inclusiva. No només he dut a terme la intervenció proposada, sinó que he fet seguiment de tots i cada un dels casos oberts, he estat present en totes les CAEI, he fet atenció individualitzada a molts alumnes. En algunes d’aquestes atencions he pogut detectar casos molt greus i importants i derivar-los. He creat, plannificat i conduit totes les reunions amb els pares en el “cafè amb families”. I a partir d’ara encara que ja no estigui vinculada a l’institut seguiré fent els tallers fins a fi de curs. Un petit gra de sorra que ha contribuït a crear una bona educació inclusiva, i que en definitiva recolza la idea que amb més recursos es poden fer moltes més coses. Al nostre institut només hi ha dos psicopedagogs, un a jornada completa i un altre a mitja jornada, tenir-me a mi en pràctiques si més no ha ampliat els recursos humans del departament psicopedagog, i s’ha pogut arribar a fer més coses.

La experiència personal puc dir que ha estat molt enriquidora, i només tinc agraïments a tots aquells que m’han recolzat i han deixat que fos una més del equip docent.

Discussió i conclusions

Discussió:

El passat 10 de gener el president de l’OCDE Andreas Schleicher, creador i director de l’informe PISA, amb qui ha signat un conveni d’educació amb el govern de Trilla, va dir que “els professors estaven ben pagats i que hi ha recursos en el sistema educatiu per arribar a tenir un bon projecte. Malgrat això, exposa que aquí sovint aquests recursos disponibles “no estan ben alineats” amb els reptes que es vol assolir.”

Altres professionals de l’educació es plantejen, “què vol dir ser un bon professional de l’educació per al segle XXI?” Sembla que no s’ha trobat una correspondència clara, ni en els escenaris que els haurien de facilitar la innovació, ni tampoc en models de formació inicial i desenvolupament professional que podrien proporcionar-los eines i incentius per encarar amb garanties la seva activitat quotidiana i fer atractiva la professió. En un món globalitzat com el nostre, les funcions educadores es reformulen per poder atendre els reptes d’una societat fonamentada en l’economia del coneixement. L’accés a l’ensenyament obligatori ha comprès sectors socials cada vegada més amplis, que exigeixen respostes docents flexibles,  ajustades a necessitats educatives diverses. Ara es planteja que la figura del docent ha de ser un “coach”, Schleicher assegura que un docent no s’ha de cenyir a ser només un bon “instructor”, sinó que també ha de ser “bon mentor, un bon treballador social que dissenyi nous entorns d’aprenentatge creatius”. Però això es podrà dur a terme quan els grups de classe siguin reduïts.

Amb tot això es planteja quina seran les tasques d’un psicopedagog? Com podrà esdevindre una peça clau en l’educació inclusiva? Si els docents cada vegada més han de fer un esforç per ser un coach, que seran els psicopedagogs? Deixarem de etiquetar l’alumnat i segregar-lo, o tot el contrari? la mirada serà totalment individual per a cada alumne? Sigui com sigui, continuem tenint falta de recursos per a tota la diversitat en la que estem exposats.

Teòricament els psicopedagogs han de dur a terme, l’avaluació d’altes capacitats i intervenció educativa, el diagnòstic pedagògic: detecció necessitats d’aprenentatge, aplicació i interpretació de testos i la mediació escolar, però en el màster de psicopedagogia que hem dut a terme els estudiants de la UOC no hi ha cap assignatura que ens doni formació en la detecció. Que passa si els estudiants que han accedit al màster no tenen formació psicològica?

Els EAPs estan més que saturats en la detecció i l’avaluació de les necessitats educatives especials. Aquesta saturació i la manca d’intensitat en la seva intervenció fa que els equips d’assessorament psicopedagògic constitueixin un element fonamental dins el model d’escola inclusiva a Catalunya. Amb una composició multidisciplinària i distribuïts per tot el territori, tenen atribuïdes funcions diverses el desenvolupament de les quals té incidència directa en el funcionament del sistema i en la qualitat de l’atenció que rep l’alumnat. Per això els psicopedagogs dels centres han de fer el primer filtre de cribatge per saber si un alumne pot tenir algun trastorn. Segons l’informe del síndic de greuges de Catalunya, cita que el desplegament del Decret 150/2017 requereix augmentar la dotació de personal docent i de suport.

Conclusió

Queda palés que tot el sistema educatiu català li manca una reforma des dels fonaments i que aquesta reforma serà impossible de dur a terme sense recursos econòmics i canvis estructurals. Sembla que aquest conveni que s’inicia per a la reformulació de l’educació encara no té bases sòlides. En certa manera es vol inspirar en altres models educatius europeus però la realitat de la nostra societat és diferent.  Des del meu punt de vista com no es tinguin en compte els doents i psicopedagogs que estan actualment treballant en el tarreny pantanós en que ens trobem ara, l’educació inclusiva tornarà estar descrita només en un decret sense fonament i totalment platònic.

A partir de la intervenció feta al Montserrat Roig es reconeix aquesta falta de recursos i d’estructura organitzativa on els docents demanen ajuda a altres professionals per poder fer bé la feina encomanada.

 

 

Fundació Jaume Bofill, & Universitat Oberta de Catalunya (UOC). (n.d.). Què vol dir ser un bon  del síndic professional de l’educació al segle XXI? Les 3 coses que he après. Recuperat de http://les3coses.debats.cat/ca/temes/que-vol-dir-ser-un-bon-professional-de-leducacio-al-segle-xxi

3cat24. (n.d.). Les receptes de l’OCDE per millorar l’educació a Catalunya en 4 anys: Cal alinear els recursos. Recuperat de https://www.3cat.cat/324/les-receptes-de-locde-per-millorar-leducacio-a-catalunya-en-4-anys-cal-alinear-els-recursos/noticia/3329816/

Síndic de Greuges de Catalunya. (2021). L’educació inclusiva a Catalunya (1a ed.). https://www.sindic.cat/site/unitFiles/8067/Informe%20Educacio%20Inclusiva_cat.pdf

 

Resultat de l’avaluació de la intervenció

Desprès de la formació on line que han rebut tots els membres de l’equip docent, s’ha demanat que aquests avaluïn la formació donada.

La formació ha estat un dels darrers passos de la intervenció abans de fer un anàlisi de resultats de l’avaluació. En primer lloc  es va reduir el nombre de PI’s que tenia el centre. En segon lloc es va crear un document al drive de l’institut perquè tot l’equip pogués accedir a la informació. A partir d’aquí els tutors poden veure quins alumnes disposen de PI curricular. I en tercer lloc, es va estat mirar de relacionar aquesta informació amb la que disposava secretaria (expedients acadèmics) i comprovar que cada un dels PI’s estava actualitzat pels tutors. Així ara poden procedir a fer els PI’s  d’enguany i firmar-los per escanejar-los i pujar-los a l’esfera.

L’últim pas ha estat analitzar els resultats de l’avaluació de la intervenció pel que fa la formació on line que es va passar als docents abans de nadal. S’ha utilitzat un qüestionari (google forms) amb preguntes tancades i semiobertes. Això vol dir que s’ha prioritzat en buscar una metodologia prou fiable i sense esbiaixos. És a dir que s’ha utilitzat una metodologia mixta.

Per justificar l’ús d’una metodologia mixta en el qüestionari dirigit als professors per a l’avaluació de la intervenció, s’ha recorregut a l’expert en l’ús de metodologies mixtes en ciències socials Eduardo Bericat Alastuey, segons ell, combinar mètodes quantitatius i qualitatius enriqueix l’anàlisi i s’obté una comprensió més completa dels fenòmens socials i permet una avaluació més integral de la intervenció, així doncs podem dir que l’ús d’aquesta metodologia en el qüestionari permet:

  • Millorar la validesa dels resultats ja que les dades quantitatives ofereixen una visió general de les tendències i patrons, mentre que les dades qualitatives permeten aprofundir en les percepcions i experiències dels docents.
  • Obtenir una perspectiva més rica i matisada, doncs la combinació de dades de diferent naturalesa proporciona una comprensió més completa de l’efectivitat de la formació.
  • Respondre millor a les preguntes d’investigació, permetent abordar les preguntes de recerca des de múltiples angles.

De les preguntes semiobertes (qualitatives) que es plantejen al qüestionari se’n ha extret algunes, com a mostra del que opinen els docents.

Identifiques mancances en recursos o temps que dificultin la implementació dels PI? Si és que sí, explica breument quines:

  • “Manca de temps per planificar les adaptacions curriculars adequadament.”
  • “Necessitat de més suport d’especialistes per gestionar la diversitat.”
  • “Més recursos materials per adaptar els continguts.”

Què t’ha agradat més d’aquesta formació?

  • “La claredat de a qui s’ha de fer PI.”
  • “L’accessibilitat dels materials digitals.”
  • “L’enfocament pràctic de la formació.”

Quins aspectes milloraries?

  • “Incloure més exemples reals d’altres centres.”
  • “Possibilitat de consultes individuals amb experts.”

Estem preparant una formació presencial amb exemples reals, a part d’aquestes dues propostes formatives, proposaries alguna altra acció formativa o suport per facilitar l’elaboració i aplicació dels PI?

  • “Tallers pràctics amb casos simulats.”
  • “Sessions de tutoria personalitzada per als docents.”
  • “Creació d’un espai de treball col·laboratiu en línia per compartir bones pràctiques.”

El qüestionari realitzat té com a objectiu avaluar l’efectivitat de la formació impartida per millorar la realització dels plans individualitzats, considerant continguts sobre la legislació d’educació inclusiva de Catalunya, el model de PI, i sobretot les funcions del tutor,i aquests han estat els resultats:

Els resultats mostren que el 63% dels docents valoren amb una puntuació de 4 o 5 la claredat i comprensió dels continguts sobre la legislació d’educació inclusiva (Llei 150/2017 i 175/2017). Això indica que la majoria considera que la formació ha estat efectiva en aquest àmbit, tot i que hi ha un marge de millora per assegurar una comprensió òptima per a tots.

El 68% dels participants han valorat amb una puntuació de 4 o 5 l’utilitat i aplicabilitat del model de PI presentat a la seva pràctica docent. Aquest resultat reflecteix que la formació ha estat pràctica i rellevant, oferint eines útils per als docents en el seu dia a dia.

El 70% dels docents consideren que s’han explicat adequadament les funcions del tutor en relació amb l’elaboració i seguiment del PI, amb una puntuació majoritària de 4 o 5. Aquest aspecte és crucial per al correcte seguiment dels plans individualitzats i sembla que la formació ha abordat bé aquest punt.

El seminari impartit pel Departament d’Educació de la Generalitat ha rebut una valoració positiva, amb el 65% dels docents indicant que els ha ajudat a entendre millor els processos per elaborar un PI. Aquesta dada suggereix que els recursos audiovisuals utilitzats han estat ben acollits i han millorat la comprensió dels continguts.

Després de la formació, el 72% dels docents se senten més preparats per identificar quan un alumne necessita un PI, i el 68% se sent més segur en completar-lo. Aquestes dades reflecteixen una millora en la confiança i competència dels docents en la gestió de la diversitat a l’aula.

El 75% dels participants consideren que els materials i exemples presentats durant la formació són suficients per aplicar-los a la seva pràctica diària, amb una puntuació de 4 o 5. Això demostra que els recursos proporcionats són considerats útils i pràctics.

Tot i els resultats positius en la majoria de preguntes, només el 58% dels docents consideren que tenen el suport necessari per aplicar els coneixements adquirits sobre els PI al seu dia a dia. Això posa de manifest la necessitat de reforçar el suport disponible als docents per assegurar una implementació efectiva dels PI.

El 73% dels docents han indicat que identifiquen mancances en recursos o temps que dificulten la implementació dels PI. Les principals mancances esmentades inclouen la falta de temps per planificar adaptacions curriculars i la necessitat de més personal de suport per atendre la diversitat.

En general, els resultats del qüestionari mostren una valoració positiva de la formació rebuda, amb una millora significativa en la preparació i confiança dels docents per a la realització dels PI. No obstant això, es destaca la necessitat de proporcionar més suport i recursos, més sessions pràctiques i tallers orientats a casos reals, per facilitar la implementació de les estratègies inclusives al centre. Les propostes de formació pràctica i espais col·laboratius seran essencials per continuar avançant en l’educació inclusiva.

La resposta generalitzada dels docents és l’esperada, ja que es considera que es essencial el treball col.laboratiu pel que fa a la realització dels PI’s. La formació presencial que durà a terme el EAP en un futur pròxim acabarà de donar resposta a les demandes fetes pels docents envers a la necessitat de veure casos pràctics. I ha quedat clar que les reunions entre tutors i psicopedagogs per abordar els PI’s poden donar molta llum en la realització dels plans individualitzats. Considero que el consorci hauria de prioritzar en fer aquests tipus de formacions i tallers per a poder construir realment una educació inclusiva, ja que sense aquesta base és difícil continuar construint, i detectar les mancances. El que si que queda palès es la falta de recursos, econòmics i humans.

Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social: significado y medida. Barcelona: Ariel.

 

Una darrera acció de la intervenció

El dijous dia 9 de desembre es va fer l’última de les accions per a que la intervenció fos el millor possible.

Una de les tutores de 4rt d’eso ens va demanar ajuda per la realització d’un pla individualitzat  d’una alumna que l’any anterior li havien fet un PI “metodològic” ja que tenia un diagnòstic de dislèxia i tdah però que la tutora del 2023-2024 no va considerar necessari fer-li un pi curricular. La tutora d’enguany es trobava en la tessitura de fer un pi curricular ja que li vàrem explicar que els pi’s metodològics no existien. El pi de l’any passat només exposava les mesures universals que li aplicarien a la alumna sense modificar el currículum ni cap canvi en l’avaluació. Ens trobem davant d’un cas que es repeteix a 3er i 4rt d’eso en molts alumnes NESE amb problemes d’aprenentatge ja que la llei d’educació especifica que els alumnes amb aquestes característiques que volen fer les PAU i demanar ajuda específica en la correcció com pot ser en el cas de la dislèxia el fet que no li contin les faltes o en el cas de TDAH que se’ls hi doni més temps per a la realització de les proves, han de tenir els dos cursos l’informe NESE i els PI’s pujats a l’esfera.

De manera que se li ha demanat a la secretaria de l’escola un llistat d’alumnes que tenen NESE i que requereixen de PI curricular per les PAU per poder revisar tots els PI’s. Aquesta triangulació de dades entre secretaria, els tutors i la revisió dels PI’s els hi ha estat encomanada als orientadors. Aquests ara ja disposen de la graella actualitzada que els hi vaig fer i ara els toca identificar aquells pi’s “metodològics” que ara anomenem “marc” si han de ser o no curriculars. Com bé li vaig comunicar a la tutora de l’alumna haurien de reunir-se tutors i psicopedagogs per actualitzar els pi’s i poder passar una llista definitiva a secretaria. Quan aquests pi’s estiguin fets i firmats es podran pujar a l’esfera.

En la pròxima entrada al folio inclouré els resultats i anàlisi dels resultats del qüestionari d’avaluació de la intervenció, però val a dir que una de les respostes qualitatives donades dels docents ha estat: “reunions amb els psicopedagogs per a fer els pi’s”.

Els tutors del Montserrat Roig, encara avui no acaben d’entendre el poder que tenen a l’hora de fer un pla individualitat a un alumne/a. I com de fàcil és sistematitzar aquesta tasca quan tens tota la informació al teu abast. Cada docent de cada assignatura hauria de tenir unes plantilles fetes per adjuntar als plans individualitzats amb les competències que es toquen. Així seria molt més fàcil per ells poder concloure els pi’s amb menys temps. Adjunto les taules de suport educatiu de la dislèxia i el tdah que li vaig remetre a la tutora.

 

NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) on es poden consultar les taules de mesures universals, addicionals i intensives dels estudiants NESE.

https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/nese/

 

Com s’inclou en el expedient acadèmic a l’esfera:

https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/esfera/mgac/fda/fda-aa-atencio_d

Avaluació de la intervenció 1

A dia 9/1/2024 amb la incorporació al centre desprès de vacances s’ha fet valoració amb la coordinadora psicopedagògica i els psicopedagogs del pla d’intervenció. A més ens hem posat al dia de les noves incorporacions de matricula viva que ens han arribat al centre, en total vuit nens/es noves nouvinguts.

L’últim pas de la intervenció és enviar via mail el qüestionari d’avaluació de la intervenció als docents, per poder analitzar quines coses es poden millorar de cara a la formació presencial per part de l’EAP territorial. Com ja s’ha comentat anteriorment l’equip docent del Montserrat Roig és molt resistent al canvi. El pla d’intervenció proposat i demandat per la directora és necessari però caldrà canvis i mesures estructurals protocol·làries per part de la directiva cap a l’equip docent. A més s’ha fet arribar als docents, el document on recull les línies estratègiques de les escoles inclusives, el document on es recullen les orientacions per als centres en la planificació de mesures i suports universals i el document de les orientacions per a l’elaboració del pla de suport individualitzat, així tots els docents poden tenir a mà per a futures consultes si és necessari tota la documentació referida a l’educació inclusiva.

Des del meu punt de vista l’educació inclusiva és totalment necessària però continuo pensant que falten recursos per el volum d’estudiants que arriben amb dificultats (socioeconòmiques, cognitives, emocionals, d’aprenentatge, etc).

Una reflexió entre moltes, molt important a fer-nos és com es podria millorar la gestió dels cotutors i codocents, és a dir, un tutor té una càrrega burocràtica i emocional més elevada que la resta de docents, per això seria necessària la figura del cotutor per poder repartir-se les tasques dels nens que requereixen mesures metodològiques i/o curriculars. El problema és totalment econòmic, doncs els docents no volen fer aquesta tasca extra com a cotutors per que no cobren com cobren els tutors (que de totes maneres només són 89.52 per mes). Això tant bàsic que seria fàcil de fixar des de l’administració no s’ho plantegen i cada vegada més els docents rebutgen ser tutors, per tant trobar cotutor voluntaris encara és més difícil. Passa el mateix amb la resta de serveis que s’haurien d’incloure per garantir una bona educació inclusiva, com les vetlladores o personal de reforç educatiu a les aules. Segons la Beatriz González i la Nadia Ahufinger, professores de la UOC tota educació inclusiva és possible però amb recursos. En el seu article així ho expressen, desmunten mites sobre l’educació inclusiva però sempre amb el rerefons de poder-la dur a terme amb serveis i recursos.

Una altre reflexió que em plantejo és que si i ha un volum tan alt d’estudiants que no arriben a fer batxiller, perquè educació no fomenta més escoles de formació professional. Un quart dels nois i noies que va fer inscripció a graus mitjans no va tenir plaça.

A part d’aquestes reflexions hem enviat per mail s’ha enviat a tots els docents un seguit de documents per complimentar la formació en canva per si necessiten ampliar coneixements sobre l’educació inclusiva.

 

https://forms.gle/wiamxNFxNPn3JnweA

 

 

Universitat Oberta de Catalunya. (2023, 1 de març). 7 mites sobre l’educació inclusiva. UOC. https://www.uoc.edu/ca/news/2023/051-mites-sobre-educacio-inclusiva

Reelaboració dels PI’s

Una de les tasques requerides en el pla d’intervenció del Montserrat Roig a part de la formació a l’equip docent, era revisar els Plans individualitzats dels alumnes. En el nostre institut teníem uns 110 PI’s creats de 500 alumnes que conformen el centre. La meva tasca ha estat, entre d’altres, revisar tots els plans i actualitzar-los. S’han extret aquells que no estaven en vigor, i s’ha canviat el nom del PI metodològic per “MARC”. En total tenim 44 PI reals del 110 que teníem al principi, i que si que contemplen mesures curriculars. S’han fet aquests canvis per facilitar a l’equip docent la visualització dels plans, i per que tota aquesta informació quedis recollida al Drive del centre, així que s’ha creat un arxiu d’excel per poder accedir ràpidament a la informació de cada alumne amb PI.

 

PIs ESO i BATX 24_25 sense noms

La formació

Com que la intervenció es basa en una formació dirigida a la millora de la realització dels Plans Individualitzats. S’ha creat un canva amb un enllaç a un seminari on line, i amb tota la informació disponible perquè els tutors puguin desenvolupar els PI de manera eficient. A part d’aquesta formació en format “presentació” i vídeo, hi ha en marxa la formació presencial del EAP a l’escola, on s’exposaran casos pràctics i es resoldran tots aquells dubtes sorgits al visualitzar la presentació.

https://www.canva.com/design/DAGZW2t-u6k/5lDz_qr4JLOGWeqlvqd3lg/view?utm_content=DAGZW2t-u6k&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h871b56d8da

Anàlisi sobre l’educació inclusiva i la formació docent

Seguint el calendari d’intervenció proposat adjunto l’anàlisi i resultats del qüestionari que vàrem fer pels docents. Aquest qüestionari volia recollir les percepcions de l’equip docent del Montserrat Roig per poder acurar la formació que ens plantejàvem.

Anàlisi sobre l’educació inclusiva i la formació docent

Els resultats de l’enquesta reflecteixen una realitat complexa i plena de reptes en la implementació de l’educació inclusiva. És important destacar que, dels 47 docents convidats a participar, només 19 han respost al qüestionari, un fet que evidencia una resistència significativa a implicar-se en aquesta iniciativa. Malgrat haver enviat un recordatori específic el 20 de desembre per animar aquells que encara no l’havien completat, no es van obtenir més respostes, fet que posa en qüestió el compromís global del col·lectiu amb aquesta temàtica.

Dels participants, només un 31,6% ha rebut formació específica en educació inclusiva, una dada preocupant que revela una manca clara de preparació per afrontar les necessitats de la diversitat a l’aula. Aquesta situació es veu reflectida en la percepció general sobre la pròpia capacitat docent: amb una puntuació mitjana de 2,63, la majoria no es considera suficientment preparada per atendre l’alumnat amb diversitat funcional o trastorns d’aprenentatge.

Aquesta manca de formació també es considera insuficient per part d’un 55,5% dels participants, que atorguen una puntuació mitjana de 2,56. A més, un 31,6% del professorat declara que estaria interessat en activitats formatives orientades a casos pràctics, fet que posa de manifest la necessitat urgent d’oferir més formació específica, adaptada i pràctica.

Pel que fa a la percepció sobre l’educació inclusiva, un 26,3% considera que aquesta és beneficiosa per a tot l’alumnat, i el 31,6% creu que el seu centre promou una cultura inclusiva que respon a la diversitat. Tanmateix, les barreres identificades són clares: la manca de recursos humans i materials (mitjana de 4,11) i la falta de temps per planificar adaptacions curriculars (mitjana de 4,21) són dos factors que dificulten la implementació d’una educació inclusiva efectiva.

El suport extern d’equips especialitzats es percep com essencial per millorar la inclusió, segons un 63,2% dels participants, mentre que un 36,8% veu necessària la creació d’espais de treball col·laboratiu per compartir experiències i estratègies. Aquestes dades reflecteixen que, malgrat les dificultats, hi ha docents disposats a millorar i adaptar les seves pràctiques si es proporcionen les eines i el suport adequats.

Els comentaris reforcen aquestes conclusions, assenyalant que, malgrat la bona intenció teòrica de la inclusió, la manca de recursos fa difícil garantir una atenció adequada a tot l’alumnat. A més, l’acumulació d’alumnes amb necessitats educatives especials en un mateix grup sovint força a reduir el nivell de les classes, perjudicant tant l’alumnat amb NEE com la resta.

En resum, aquesta enquesta posa en evidència no només els reptes estructurals de l’educació inclusiva, sinó també una manca de participació i compromís per part d’una part significativa del col·lectiu docent. Per avançar cap a una inclusió real, és imprescindible reforçar la formació específica, dotar de més recursos i temps als docents i fomentar una millor coordinació i implicació entre els professionals educatius. Només així es podrà garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats.

El següent pas és passar la formació via mail. Així cada docent pot accedir-hi en hores lliures.

Segona fase pla d’intervenció

El passat dijous i divendres els equips docents vàren tenir junta d’avaluació i han anat molt atrafegats de manera que dels 47 docents només 13 han omplert el formulari i encara no s¡ha pogut fer l’anàlisi de dades. De totes maneres s’està preparant un  document formatiu i informatiu de com s’ha de procedir per fer els PI’s, per poder canviar els PI’s metodologics per “MARC” on només es recullen les mesures universals i no curriculars.

Anàlisi de dades del qüestionari (1 a 5) a l’equip docent dels 13 docents:

La majoria dels participants consideren que l’educació inclusiva és beneficiosa per a tot l’alumnat. Les valoracions són majoritàriament altes (valors entre 4 i 5).

La falta de recursos humans i materials i el temps insuficient per planificar adaptacions curriculars són percepcions compartides per molts participants. Aquí les respostes tendeixen a concentrar-se en valors alts (4-5), indicant una preocupació generalitzada.

La manca de coordinació entre els docents és percebuda com un obstacle. La majoria de respostes en aquest ítem són altes (4-5), assenyalant la necessitat de millorar el treball col·laboratiu.

Una part significativa del professorat expressa que no se sent preparat per atendre la diversitat a l’aula. Les respostes aquí oscil·len entre 2 i 3, mostrant una sensació de desafiament.

La formació rebuda sobre educació inclusiva és percebuda com insuficient per afrontar els reptes.  Molts participants manifesten la necessitat de més formació específica i pràctica, amb valoracions predominantment altes (4-5).

La implementació de metodologies actives i flexibles per donar resposta a la diversitat obté valoracions diverses, però en general positives (3-5).  La adaptació de materials educatius també rep puntuacions altes (3-5), assenyalant esforços dels docents per garantir l’accessibilitat.

La majoria de participants consideren que és essencial rebre suport extern per millorar la inclusió. Les respostes aquí són àmpliament altes (4-5).

Diversos docents expressen que se senten aclaparats per la diversitat de necessitats a l’aula. Les respostes aquí són mixtes, però una part significativa puntua aquest aspecte amb valors alts (4-5).

Les respostes qualitatives obtingudes dels participants proporcionen una visió crítica i reflexiva sobre l’educació inclusiva i la formació docent.

Per ara podem dir que les dades dels enquestats reflecteixen que, tot i que hi ha una valoració positiva dels beneficis de l’educació inclusiva, existeixen obstacles significatius: Com la formació docent que és insuficient i existeix la necessitat d’orientació pràctica. Les limitacions de recursos humans i materials per implementar estratègies inclusives. I la manca de temps per adaptar materials i coordinar-se entre docents.

Per això s’ofereix la formació pràctica i orientades a casos reals, per un formador de l’EAP I es constata que s’ha de millorar el suport extern amb equips especialitzats.

L’ideal seria dotar de més recursos i eines per a l’avaluació personalitzada i que els tutors tinguessin co tutors per ajudar en les tasques. Però sobretot ha d’haver treball en equip.

Plantejant la intervenció

Hola a tothom,

El passat dijous i així com vàrem quedar amb el nostre EAP territorial, vàrem plantejar la formació per a tot l’equip docent. La meva intervenció té com objectiu formar als docents per a la realització dels PI’s, i aconseguir reduir el nombre d’alumnes amb PI, ja que al nostre centre fins enguany encara fèiem PI’s metodològics i curriculars. De manera que hem arribat a tenir 110 PI’s de 500 alumnes que té l’institut. A partir del decret 150 i 175 de la generalitat de Catalunya d’educació inclusiva a tot l’alumnat, durem a terme aquesta reducció distingint aquells que són curriculars i aquells que son metodològics renombrant-los com a “marc”. Els metodològics es caracteritzen per aplicar mesures universals però sense modificar els continguts avaluatius ni de contingut de les assignatures. El primer pas ha estat passar un qüestionari als docents, com una anàlisi de necessitats més extensa de la que vàrem fer amb la directora. Veure quines formacions, opinions i coneixements en general tenen sobre la formulació dels PI’s. Actualment dels 47 docents només han contestat 9 al qüestionari. En el nostre centre hi ha molta resistència envers qui fa els PI’s i com. Els tutors no comprenen que per llei son ells els encarregats de fer els PI’s i aquest nou canvi no els agrada gents, doncs fins el moment qui feia tots els plans individualitzats eren els psicopedagogs del centre. Els tutors no entenen que traient els PI’s metodològics la seva feina es redueix. El següent pas serà recollir tota la informació de la llei d’educació inclusiva, sobretot l’article 21, 25 i 26 del decret 175, on s’especifica tot el referent als plans individualitzats, de manera resumida fer un document visual (canva) com una preformació i que ja puguin anar modificant els PI’s.

La formació presencial amb exemples, que volia fer el nostre EAP territorial s’haurà de posposar fins gener ja que no hi ha dates disponibles. Però tot i així s’informarà amb documents i una guia, a tot l’equip docent de com es procedeix per fer els PI’s i reduir els plans individualitzats que tenim actualment.

El procés d’avaluació de la intervenció serà aquesta reducció i distinció entre els dos tipus de PI’s i MARC.

https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/pla-de-suport-individualitzat-pi/

 

Primera fase del pla d’intervenció

El meu pla d’intervenció passa per fer uns qüestionaris a l’equip docent per veure quin grau de resposta i informació tenen per gestionar els PI’s i a més fer una formació/protocol per l’equip docent per establir la normativa i els passos a seguir davant dels plans individuals. En la CAEI del dijous passat vaig fer demanda al EAP perquè busquéssim algun dia per fer aquesta formació, o si més no fer el protocol. Amb la directiva es va quedar que el pròxim dijous parlaríem de fer al menys el protocol i funcions de cada professional per si més no que cada docent, psicopedagog, coordinadors etc, fossin coneixedors dels passos a segui en cada moment. Però no s’atreveixen a fer un canvi general de cop, sinó de mica en mica i de cara l’any que ve tenir-ho tot llest. Al nostre institut, així com em va indicar la nostra tutora de pràctiques de la UOC, estàvem fent malament els PI, estàvem fent encara una distinció entre els PI metodològics i els curriculars, per això el nostre centre té de 500 alumnes 110 PI’s. Així que a partir d’ara només farem PI curriculars a aquells alumnes que requereixen una modificació en els continguts avaluatius, així com diu la normativa decret 150/2017. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=799722

A la vegada ja he creat el qüestionari per els 47 docents i demanaré que el vagin complimentant.

Adjunto el link del qüestionari per si voleu veure’l.

https://forms.gle/aPtMqofWTHRcJy1F9

Planificació de la intervenció

Hola!

Desprès de l’anàlisi de necessitats, en el nostre cas de la necessitat de millorar la gestió de tots els plans individualitzats dels alumnes amb necessitats especials, al marge de l’alt percentatge que hi ha al centre, veiem que el pla d’intervenció ha d’anar encaminat a construir un protocol d’actuació per a tot l’equip docent a fi de resoldre els PI el més aviat possible i poder donar resposta psicopedagògica a tot l’alumnat que ho requereixi. Adjunt us remeto el pla:

Justificació teòrica Col.laboratiu/coconstructiu. Segons lleis i decrets d’educació (LEC, LOMCE, inclusió a la diversitat).

 

Objectiu general i

 

objectius específics

OG:

Millorar l’atenció psicopedagògica personalitzada a l’alumnat amb necessitats especials amb els recursos existents del centre.

 

Fomentar la col·laboració interdisciplinària entre els professionals del centre per crear un entorn de suport que afavoreixi l’adaptació i integració de l’alumnat amb dificultats.

 

OE:

Crear protocols d’actuació per agilitzar tràmits. Desenvolupar una guia de bones pràctiques perquè el protocol establert es mantingui operatiu en cursos futurs.

Implementar i revisar els plans individualitzats (PI)-

Augmentar la comunicació i implicació de les famílies en el seguiment dels alumnes amb NEE i NESE,

Realitzar un seguiment individualitzat i sistemàtic de l’evolució de l’alumnat amb NEE i NESE a través de sessions d’orientació psicopedagògica

 

Necessitats Gestionar els PI de tots els alumnes amb els recursos humans existents.
Responsable Psicopedagog
Espais i recursos Lloc: Institut Montserrat Roig

Material: Google forms, sala polivalent, protocol definitiu digitalitzat.

Temporalització Del 15 de novembre al 15 de desembre.
Activitat 1:  Qüestionaris A tot l’equip docent
Presentació de l’activitat Google forms per saber quines mancances i fortaleses disposen l’equip docent per fer front a tota la gestió de PI que tenen.
Activitat 2: Formació L’EAP crearà una formació i protocol a seguir junt amb el psicopedagog. Xerrada a la sala polivalent per a tot l’equip docent. I creació digital del protocol.
Explicació de l’acció o activitat Estratègia per arribar a unificar la feina de tot l’equip, facilitant les tasques per poder arribar a tot l’alumnat.
Avaluació Per observació i registre de l’equip docent per part del psicopedagog. (en les diverses reunions)
Explicació avaluació Per avaluar i reajustar si és necessari.
Objectius avaluatius Aconseguir que tot l’equip docent treballa sota el mateix protocol i necessitats educatives dels alumnes.

Fent feina…

Reunió CAEI i CSS

Ahir va ser un d’aquells dies intensos que des de les 9 del mati fins les 4 tarda vàrem anar enllaçant reunions. La primera amb la comissió de serveis socials, reunits amb la treballadora social, els EAPS (psicòleg i treballador social), la coordinadora psicopedagògica, els dos orientadors i jo, es va parlar de tots els casos dels alumnes que requereixen seguiment. Aquests dies, les de CAEI cada quinze dies, i les de CSS cada dos mesos mes o menys, posem de manifest tot allò que requereixen els alumnes, es plantegen estratègies, procediments a seguir, traspassem informació, obrim casos nous, etc…Trobo que és molt productiu i resolutiu fer aquestes reunions ja que podem oferir ajuda a tots els estudiants. Des del seguiment d’una alumne que ha estat derivada a un centre d’acollida,  a activar protocols d’assetjament escolar o maltractament a casa, fins a controlar tots els casos derivats al csmij, i plantegem reunions i directives per parlar amb les famílies, per saber el context en que viu cada criatura, etc. En aquestes trobades tots fem una panoràmica de l’alumnat, tots estem al corrent de tot, i com a equip docent és important ser coneixedors de tot ja que activem tots els elements de protecció possible per a tot l’alumnat.

Primeres intervencions

Ja fa setmanes que m’he incorporat al centre per poder assistir a les sessions de CAEI que tenim dos dijous de cada mes. On fem un repàs de tots els alumnes amb diagnòstic i obrim PIs nous. Som dos orientadors, la coordinadora psicopedagògica, el EAP, un treballador de serveis socials i jo mateixa, els que ens reunim. Aquestes sessions són importantíssimes per poder comunicar-nos entre tots el que requereixen els alumnes amb necessitats, ja siguin d’aprenentatge, altres amb patologies greus, altres amb perfils socioeconòmics baixos, etc. Posem en valor aquelles dificultats que tenen i intentem donar solucions el més ràpid possible per el confort de l’alumnat.

Fer un seguiment de cada un dels alumnes des del tutor, passant pels psicopedagogs, fins l’eap, o fins i tot serveis socials o Dgaia, fa que podem oferir a cada un d’ells una atenció individualitzada, donar-los seguretat global en tot el seu recorregut d’aprenentatges. Ja sigui fent un PI fins derivar al CSMIJ.

Una de les funcions del psicopedagog és la intervenció, definida segons Bisquerra, com la dimensió pràctica de l’orientació; dels tres models que Bisquerra proposa el model clínic, en el nostre cas, és el que està centrat en l’atenció individualitzada, on l’entrevista personal és la tècnica característica.

Vetllem per tenir un control exhaustiu del que passa dins l’aula, al pati i fins i tot fora de l’escola per saber si l’entorn de cada un dels alumnes és sà.

Ahir em van derivar atencions individualitzades. La primera, un noi de primer d’ESO que necessitava que algú l’ajudés a deixar el mòbil ja que afirmava ser addicte. Un alumne en pla de xoc, amb 3 germans i pares divorciats. Ell es qui es fa càrrec del germà petit i de les tasques de casa. Son un nucli familiar errant que no tenen domicili fixe i van de casa el tiet a un apartament nou a santa coloma. Li vaig proposar fer un seguit de tasques per mirar de reduir l’exposició al mòbil. LA setmana que ve veurem si ha millorat una mica. És difícil que per ell mateix ho pugui aconseguir perquè no té control parental. És possible que el següent pas si ens ho permet parlem amb la mare. També tinc agendada una entrevista amb la directora de l’AFA a veure si és possible apuntar-lo a l’extraescolar de futbol de l’escola sense cost econòmic.

 

Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. (n.d.). Pla de Suport Individualitzat (PI). XTEC. Recuperat octubre 25, 2024.https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/pla-de-suport-individualitzat-pi/

Bisquerra, J. (1997). Modelos de orientación e intervención psicopedagógica. Ed. Paidós

Expectatives

Tinc la gran sort de poder fer pràctiques al mateix centre on estava treballant el curs passat com orientadora i psicopedagoga. L’institut Montserrat Roig del barri de Gràcia de Barcelona, és un centre que encara que no disposa de l’etiqueta de centre d’alta complexitat si que té les necessitats d’un centre d’aquestes característiques. Tenim un percentatge molt elevat d’alumnes NEE i NESE, i en canvi pocs recursos econòmics i de personal qualificat. Aquest curs he creat amb els vist i blau de la directiva una escola de pares, “cafè amb les famílies”, on tractem una vegada al més algun tema relacionat amb l’adolescència i l’educació. L’ús de les pantalles, el porno i el sexe, les TCA’s, la terrible adolescència, disciplina positiva, etc. El mes de setembre vàrem fer el nostre primer taller/xerrada i va ser tot un èxit. Aquest més toca, “l’adolescència i els canvis hormonals”. Estic molt emocionada de poder dur un projecte així a l’escola on la màxima és que els pares i mares, tutors en general,  tinguin eines i informació per poder gaudir dels seus adolescents en aquesta etapa tant complicada però bonica. A més a més de dur aquest projecte també duré tasques d’atenció individualitzada dels alumnes que ho requereixin com feia l’any passat. Les meves expectatives són aprendre cada vegada més sobre la intervenció educativa, en general aprendre noves maneres d’intervenir en l’educació dels estudiants i fer que aquest camí que estan obligats a fer, sigui el més alegre i segur possible. Com diu Badia (2004), hem d’atendre les necessitats educatives de cada estudiant, i implementar estratègies adaptatives que diversifiquin els procediments educatius i instruccionals, permetent així que cada alumne assoleixi els objectius necessaris per al seu desenvolupament i socialització.

 

Bibliografia

Badia, A., Mauri, T., Monereo, C. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya