Una de les tasques requerides en el pla d’intervenció del Montserrat Roig a part de la formació a l’equip docent, era revisar els Plans individualitzats dels alumnes. En el nostre institut teníem uns 110 PI’s creats de 500 alumnes que conformen el centre. La meva tasca ha estat, entre d’altres, revisar tots els plans i actualitzar-los. S’han extret aquells que no estaven en vigor, i s’ha canviat el nom del PI metodològic per “MARC”. En total tenim 44 PI reals del 110 que teníem al principi, i que si que contemplen mesures curriculars. S’han fet aquests canvis per facilitar a l’equip docent la visualització dels plans, i per que tota aquesta informació quedis recollida al Drive del centre, així que s’ha creat un arxiu d’excel per poder accedir ràpidament a la informació de cada alumne amb PI.
Com que la intervenció es basa en una formació dirigida a la millora de la realització dels Plans Individualitzats. S’ha creat un canva amb un enllaç a un seminari on line, i amb tota la informació disponible perquè els tutors puguin desenvolupar els PI de manera eficient. A part d’aquesta formació en format “presentació” i vídeo, hi ha en marxa la formació presencial del EAP a l’escola, on s’exposaran casos pràctics i es resoldran tots aquells dubtes sorgits al visualitzar la presentació.
Seguint el calendari d’intervenció proposat adjunto l’anàlisi i resultats del qüestionari que vàrem fer pels docents. Aquest qüestionari volia recollir les percepcions de l’equip docent del Montserrat Roig per poder acurar la formació que ens plantejàvem.
Anàlisi sobre l’educació inclusiva i la formació docent
Els resultats de l’enquesta reflecteixen una realitat complexa i plena de reptes en la implementació de l’educació inclusiva. És important destacar que, dels 47 docents convidats a participar, només 19 han respost al qüestionari, un fet que evidencia una resistència significativa a implicar-se en aquesta iniciativa. Malgrat haver enviat un recordatori específic el 20 de desembre per animar aquells que encara no l’havien completat, no es van obtenir més respostes, fet que posa en qüestió el compromís global del col·lectiu amb aquesta temàtica.
Dels participants, només un 31,6% ha rebut formació específica en educació inclusiva, una dada preocupant que revela una manca clara de preparació per afrontar les necessitats de la diversitat a l’aula. Aquesta situació es veu reflectida en la percepció general sobre la pròpia capacitat docent: amb una puntuació mitjana de 2,63, la majoria no es considera suficientment preparada per atendre l’alumnat amb diversitat funcional o trastorns d’aprenentatge.
Aquesta manca de formació també es considera insuficient per part d’un 55,5% dels participants, que atorguen una puntuació mitjana de 2,56. A més, un 31,6% del professorat declara que estaria interessat en activitats formatives orientades a casos pràctics, fet que posa de manifest la necessitat urgent d’oferir més formació específica, adaptada i pràctica.
Pel que fa a la percepció sobre l’educació inclusiva, un 26,3% considera que aquesta és beneficiosa per a tot l’alumnat, i el 31,6% creu que el seu centre promou una cultura inclusiva que respon a la diversitat. Tanmateix, les barreres identificades són clares: la manca de recursos humans i materials (mitjana de 4,11) i la falta de temps per planificar adaptacions curriculars (mitjana de 4,21) són dos factors que dificulten la implementació d’una educació inclusiva efectiva.
El suport extern d’equips especialitzats es percep com essencial per millorar la inclusió, segons un 63,2% dels participants, mentre que un 36,8% veu necessària la creació d’espais de treball col·laboratiu per compartir experiències i estratègies. Aquestes dades reflecteixen que, malgrat les dificultats, hi ha docents disposats a millorar i adaptar les seves pràctiques si es proporcionen les eines i el suport adequats.
Els comentaris reforcen aquestes conclusions, assenyalant que, malgrat la bona intenció teòrica de la inclusió, la manca de recursos fa difícil garantir una atenció adequada a tot l’alumnat. A més, l’acumulació d’alumnes amb necessitats educatives especials en un mateix grup sovint força a reduir el nivell de les classes, perjudicant tant l’alumnat amb NEE com la resta.
En resum, aquesta enquesta posa en evidència no només els reptes estructurals de l’educació inclusiva, sinó també una manca de participació i compromís per part d’una part significativa del col·lectiu docent. Per avançar cap a una inclusió real, és imprescindible reforçar la formació específica, dotar de més recursos i temps als docents i fomentar una millor coordinació i implicació entre els professionals educatius. Només així es podrà garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats.
El següent pas és passar la formació via mail. Així cada docent pot accedir-hi en hores lliures.
El passat dijous i divendres els equips docents vàren tenir junta d’avaluació i han anat molt atrafegats de manera que dels 47 docents només 13 han omplert el formulari i encara no s¡ha pogut fer l’anàlisi de dades. De totes maneres s’està preparant un document formatiu i informatiu de com s’ha de procedir per fer els PI’s, per poder canviar els PI’s metodologics per “MARC” on només es recullen les mesures universals i no curriculars.
Anàlisi de dades del qüestionari (1 a 5) a l’equip docent dels 13 docents:
La majoria dels participants consideren que l’educació inclusiva és beneficiosa per a tot l’alumnat. Les valoracions són majoritàriament altes (valors entre 4 i 5).
La falta de recursos humans i materials i el temps insuficient per planificar adaptacions curriculars són percepcions compartides per molts participants. Aquí les respostes tendeixen a concentrar-se en valors alts (4-5), indicant una preocupació generalitzada.
La manca de coordinació entre els docents és percebuda com un obstacle. La majoria de respostes en aquest ítem són altes (4-5), assenyalant la necessitat de millorar el treball col·laboratiu.
Una part significativa del professorat expressa que no se sent preparat per atendre la diversitat a l’aula. Les respostes aquí oscil·len entre 2 i 3, mostrant una sensació de desafiament.
La formació rebuda sobre educació inclusiva és percebuda com insuficient per afrontar els reptes. Molts participants manifesten la necessitat de més formació específica i pràctica, amb valoracions predominantment altes (4-5).
La implementació de metodologies actives i flexibles per donar resposta a la diversitat obté valoracions diverses, però en general positives (3-5). La adaptació de materials educatius també rep puntuacions altes (3-5), assenyalant esforços dels docents per garantir l’accessibilitat.
La majoria de participants consideren que és essencial rebre suport extern per millorar la inclusió. Les respostes aquí són àmpliament altes (4-5).
Diversos docents expressen que se senten aclaparats per la diversitat de necessitats a l’aula. Les respostes aquí són mixtes, però una part significativa puntua aquest aspecte amb valors alts (4-5).
Les respostes qualitatives obtingudes dels participants proporcionen una visió crítica i reflexiva sobre l’educació inclusiva i la formació docent.
Per ara podem dir que les dades dels enquestats reflecteixen que, tot i que hi ha una valoració positiva dels beneficis de l’educació inclusiva, existeixen obstacles significatius: Com la formació docent que és insuficient i existeix la necessitat d’orientació pràctica. Les limitacions de recursos humans i materials per implementar estratègies inclusives. I la manca de temps per adaptar materials i coordinar-se entre docents.
Per això s’ofereix la formació pràctica i orientades a casos reals, per un formador de l’EAP I es constata que s’ha de millorar el suport extern amb equips especialitzats.
L’ideal seria dotar de més recursos i eines per a l’avaluació personalitzada i que els tutors tinguessin co tutors per ajudar en les tasques. Però sobretot ha d’haver treball en equip.
El passat dijous i així com vàrem quedar amb el nostre EAP territorial, vàrem plantejar la formació per a tot l’equip docent. La meva intervenció té com objectiu formar als docents per a la realització dels PI’s, i aconseguir reduir el nombre d’alumnes amb PI, ja que al nostre centre fins enguany encara fèiem PI’s metodològics i curriculars. De manera que hem arribat a tenir 110 PI’s de 500 alumnes que té l’institut. A partir del decret 150 i 175 de la generalitat de Catalunya d’educació inclusiva a tot l’alumnat, durem a terme aquesta reducció distingint aquells que són curriculars i aquells que son metodològics renombrant-los com a “marc”. Els metodològics es caracteritzen per aplicar mesures universals però sense modificar els continguts avaluatius ni de contingut de les assignatures. El primer pas ha estat passar un qüestionari als docents, com una anàlisi de necessitats més extensa de la que vàrem fer amb la directora. Veure quines formacions, opinions i coneixements en general tenen sobre la formulació dels PI’s. Actualment dels 47 docents només han contestat 9 al qüestionari. En el nostre centre hi ha molta resistència envers qui fa els PI’s i com. Els tutors no comprenen que per llei son ells els encarregats de fer els PI’s i aquest nou canvi no els agrada gents, doncs fins el moment qui feia tots els plans individualitzats eren els psicopedagogs del centre. Els tutors no entenen que traient els PI’s metodològics la seva feina es redueix. El següent pas serà recollir tota la informació de la llei d’educació inclusiva, sobretot l’article 21, 25 i 26 del decret 175, on s’especifica tot el referent als plans individualitzats, de manera resumida fer un document visual (canva) com una preformació i que ja puguin anar modificant els PI’s.
La formació presencial amb exemples, que volia fer el nostre EAP territorial s’haurà de posposar fins gener ja que no hi ha dates disponibles. Però tot i així s’informarà amb documents i una guia, a tot l’equip docent de com es procedeix per fer els PI’s i reduir els plans individualitzats que tenim actualment.
El procés d’avaluació de la intervenció serà aquesta reducció i distinció entre els dos tipus de PI’s i MARC.
El meu pla d’intervenció passa per fer uns qüestionaris a l’equip docent per veure quin grau de resposta i informació tenen per gestionar els PI’s i a més fer una formació/protocol per l’equip docent per establir la normativa i els passos a seguir davant dels plans individuals. En la CAEI del dijous passat vaig fer demanda al EAP perquè busquéssim algun dia per fer aquesta formació, o si més no fer el protocol. Amb la directiva es va quedar que el pròxim dijous parlaríem de fer al menys el protocol i funcions de cada professional per si més no que cada docent, psicopedagog, coordinadors etc, fossin coneixedors dels passos a segui en cada moment. Però no s’atreveixen a fer un canvi general de cop, sinó de mica en mica i de cara l’any que ve tenir-ho tot llest. Al nostre institut, així com em va indicar la nostra tutora de pràctiques de la UOC, estàvem fent malament els PI, estàvem fent encara una distinció entre els PI metodològics i els curriculars, per això el nostre centre té de 500 alumnes 110 PI’s. Així que a partir d’ara només farem PI curriculars a aquells alumnes que requereixen una modificació en els continguts avaluatius, així com diu la normativa decret 150/2017. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=799722
A la vegada ja he creat el qüestionari per els 47 docents i demanaré que el vagin complimentant.
Adjunto el link del qüestionari per si voleu veure’l.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.