Desprès de la formació on line que han rebut tots els membres de l’equip docent, s’ha demanat que aquests avaluïn la formació donada.

La formació ha estat un dels darrers passos de la intervenció abans de fer un anàlisi de resultats de l’avaluació. En primer lloc  es va reduir el nombre de PI’s que tenia el centre. En segon lloc es va crear un document al drive de l’institut perquè tot l’equip pogués accedir a la informació. A partir d’aquí els tutors poden veure quins alumnes disposen de PI curricular. I en tercer lloc, es va estat mirar de relacionar aquesta informació amb la que disposava secretaria (expedients acadèmics) i comprovar que cada un dels PI’s estava actualitzat pels tutors. Així ara poden procedir a fer els PI’s  d’enguany i firmar-los per escanejar-los i pujar-los a l’esfera.

L’últim pas ha estat analitzar els resultats de l’avaluació de la intervenció pel que fa la formació on line que es va passar als docents abans de nadal. S’ha utilitzat un qüestionari (google forms) amb preguntes tancades i semiobertes. Això vol dir que s’ha prioritzat en buscar una metodologia prou fiable i sense esbiaixos. És a dir que s’ha utilitzat una metodologia mixta.

Per justificar l’ús d’una metodologia mixta en el qüestionari dirigit als professors per a l’avaluació de la intervenció, s’ha recorregut a l’expert en l’ús de metodologies mixtes en ciències socials Eduardo Bericat Alastuey, segons ell, combinar mètodes quantitatius i qualitatius enriqueix l’anàlisi i s’obté una comprensió més completa dels fenòmens socials i permet una avaluació més integral de la intervenció, així doncs podem dir que l’ús d’aquesta metodologia en el qüestionari permet:

• Millorar la validesa dels resultats ja que les dades quantitatives ofereixen una visió general de les tendències i patrons, mentre que les dades qualitatives permeten aprofundir en les percepcions i experiències dels docents.
• Obtenir una perspectiva més rica i matisada, doncs la combinació de dades de diferent naturalesa proporciona una comprensió més completa de l’efectivitat de la formació.
• Respondre millor a les preguntes d’investigació, permetent abordar les preguntes de recerca des de múltiples angles.

De les preguntes semiobertes (qualitatives) que es plantejen al qüestionari se’n ha extret algunes, com a mostra del que opinen els docents.

Identifiques mancances en recursos o temps que dificultin la implementació dels PI? Si és que sí, explica breument quines:

• “Manca de temps per planificar les adaptacions curriculars adequadament.”
• “Necessitat de més suport d’especialistes per gestionar la diversitat.”
• “Més recursos materials per adaptar els continguts.”

Què t’ha agradat més d’aquesta formació?

• “La claredat de a qui s’ha de fer PI.”
• “L’accessibilitat dels materials digitals.”
• “L’enfocament pràctic de la formació.”

Quins aspectes milloraries?

• “Incloure més exemples reals d’altres centres.”
• “Possibilitat de consultes individuals amb experts.”

Estem preparant una formació presencial amb exemples reals, a part d’aquestes dues propostes formatives, proposaries alguna altra acció formativa o suport per facilitar l’elaboració i aplicació dels PI?

• “Tallers pràctics amb casos simulats.”
• “Sessions de tutoria personalitzada per als docents.”
• “Creació d’un espai de treball col·laboratiu en línia per compartir bones pràctiques.”

El qüestionari realitzat té com a objectiu avaluar l’efectivitat de la formació impartida per millorar la realització dels plans individualitzats, considerant continguts sobre la legislació d’educació inclusiva de Catalunya, el model de PI, i sobretot les funcions del tutor,i aquests han estat els resultats:

Els resultats mostren que el 63% dels docents valoren amb una puntuació de 4 o 5 la claredat i comprensió dels continguts sobre la legislació d’educació inclusiva (Llei 150/2017 i 175/2017). Això indica que la majoria considera que la formació ha estat efectiva en aquest àmbit, tot i que hi ha un marge de millora per assegurar una comprensió òptima per a tots.

El 68% dels participants han valorat amb una puntuació de 4 o 5 l’utilitat i aplicabilitat del model de PI presentat a la seva pràctica docent. Aquest resultat reflecteix que la formació ha estat pràctica i rellevant, oferint eines útils per als docents en el seu dia a dia.

El 70% dels docents consideren que s’han explicat adequadament les funcions del tutor en relació amb l’elaboració i seguiment del PI, amb una puntuació majoritària de 4 o 5. Aquest aspecte és crucial per al correcte seguiment dels plans individualitzats i sembla que la formació ha abordat bé aquest punt.

El seminari impartit pel Departament d’Educació de la Generalitat ha rebut una valoració positiva, amb el 65% dels docents indicant que els ha ajudat a entendre millor els processos per elaborar un PI. Aquesta dada suggereix que els recursos audiovisuals utilitzats han estat ben acollits i han millorat la comprensió dels continguts.

Després de la formació, el 72% dels docents se senten més preparats per identificar quan un alumne necessita un PI, i el 68% se sent més segur en completar-lo. Aquestes dades reflecteixen una millora en la confiança i competència dels docents en la gestió de la diversitat a l’aula.

El 75% dels participants consideren que els materials i exemples presentats durant la formació són suficients per aplicar-los a la seva pràctica diària, amb una puntuació de 4 o 5. Això demostra que els recursos proporcionats són considerats útils i pràctics.

Tot i els resultats positius en la majoria de preguntes, només el 58% dels docents consideren que tenen el suport necessari per aplicar els coneixements adquirits sobre els PI al seu dia a dia. Això posa de manifest la necessitat de reforçar el suport disponible als docents per assegurar una implementació efectiva dels PI.

El 73% dels docents han indicat que identifiquen mancances en recursos o temps que dificulten la implementació dels PI. Les principals mancances esmentades inclouen la falta de temps per planificar adaptacions curriculars i la necessitat de més personal de suport per atendre la diversitat.

En general, els resultats del qüestionari mostren una valoració positiva de la formació rebuda, amb una millora significativa en la preparació i confiança dels docents per a la realització dels PI. No obstant això, es destaca la necessitat de proporcionar més suport i recursos, més sessions pràctiques i tallers orientats a casos reals, per facilitar la implementació de les estratègies inclusives al centre. Les propostes de formació pràctica i espais col·laboratius seran essencials per continuar avançant en l’educació inclusiva.

La resposta generalitzada dels docents és l’esperada, ja que es considera que es essencial el treball col.laboratiu pel que fa a la realització dels PI’s. La formació presencial que durà a terme el EAP en un futur pròxim acabarà de donar resposta a les demandes fetes pels docents envers a la necessitat de veure casos pràctics. I ha quedat clar que les reunions entre tutors i psicopedagogs per abordar els PI’s poden donar molta llum en la realització dels plans individualitzats. Considero que el consorci hauria de prioritzar en fer aquests tipus de formacions i tallers per a poder construir realment una educació inclusiva, ja que sense aquesta base és difícil continuar construint, i detectar les mancances. El que si que queda palès es la falta de recursos, econòmics i humans.

Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social: significado y medida. Barcelona: Ariel.