Discussió:

El passat 10 de gener el president de l’OCDE Andreas Schleicher, creador i director de l’informe PISA, amb qui ha signat un conveni d’educació amb el govern de Trilla, va dir que “els professors estaven ben pagats i que hi ha recursos en el sistema educatiu per arribar a tenir un bon projecte. Malgrat això, exposa que aquí sovint aquests recursos disponibles “no estan ben alineats” amb els reptes que es vol assolir.”

Altres professionals de l’educació es plantejen, “què vol dir ser un bon professional de l’educació per al segle XXI?” Sembla que no s’ha trobat una correspondència clara, ni en els escenaris que els haurien de facilitar la innovació, ni tampoc en models de formació inicial i desenvolupament professional que podrien proporcionar-los eines i incentius per encarar amb garanties la seva activitat quotidiana i fer atractiva la professió. En un món globalitzat com el nostre, les funcions educadores es reformulen per poder atendre els reptes d’una societat fonamentada en l’economia del coneixement. L’accés a l’ensenyament obligatori ha comprès sectors socials cada vegada més amplis, que exigeixen respostes docents flexibles,  ajustades a necessitats educatives diverses. Ara es planteja que la figura del docent ha de ser un “coach”, Schleicher assegura que un docent no s’ha de cenyir a ser només un bon “instructor”, sinó que també ha de ser “bon mentor, un bon treballador social que dissenyi nous entorns d’aprenentatge creatius”. Però això es podrà dur a terme quan els grups de classe siguin reduïts.

Amb tot això es planteja quina seran les tasques d’un psicopedagog? Com podrà esdevindre una peça clau en l’educació inclusiva? Si els docents cada vegada més han de fer un esforç per ser un coach, que seran els psicopedagogs? Deixarem de etiquetar l’alumnat i segregar-lo, o tot el contrari? la mirada serà totalment individual per a cada alumne? Sigui com sigui, continuem tenint falta de recursos per a tota la diversitat en la que estem exposats.

Teòricament els psicopedagogs han de dur a terme, l’avaluació d’altes capacitats i intervenció educativa, el diagnòstic pedagògic: detecció necessitats d’aprenentatge, aplicació i interpretació de testos i la mediació escolar, però en el màster de psicopedagogia que hem dut a terme els estudiants de la UOC no hi ha cap assignatura que ens doni formació en la detecció. Que passa si els estudiants que han accedit al màster no tenen formació psicològica?

Els EAPs estan més que saturats en la detecció i l’avaluació de les necessitats educatives especials. Aquesta saturació i la manca d’intensitat en la seva intervenció fa que els equips d’assessorament psicopedagògic constitueixin un element fonamental dins el model d’escola inclusiva a Catalunya. Amb una composició multidisciplinària i distribuïts per tot el territori, tenen atribuïdes funcions diverses el desenvolupament de les quals té incidència directa en el funcionament del sistema i en la qualitat de l’atenció que rep l’alumnat. Per això els psicopedagogs dels centres han de fer el primer filtre de cribatge per saber si un alumne pot tenir algun trastorn. Segons l’informe del síndic de greuges de Catalunya, cita que el desplegament del Decret 150/2017 requereix augmentar la dotació de personal docent i de suport.

Conclusió

Queda palés que tot el sistema educatiu català li manca una reforma des dels fonaments i que aquesta reforma serà impossible de dur a terme sense recursos econòmics i canvis estructurals. Sembla que aquest conveni que s’inicia per a la reformulació de l’educació encara no té bases sòlides. En certa manera es vol inspirar en altres models educatius europeus però la realitat de la nostra societat és diferent.  Des del meu punt de vista com no es tinguin en compte els doents i psicopedagogs que estan actualment treballant en el tarreny pantanós en que ens trobem ara, l’educació inclusiva tornarà estar descrita només en un decret sense fonament i totalment platònic.

A partir de la intervenció feta al Montserrat Roig es reconeix aquesta falta de recursos i d’estructura organitzativa on els docents demanen ajuda a altres professionals per poder fer bé la feina encomanada.

 

 

Fundació Jaume Bofill, & Universitat Oberta de Catalunya (UOC). (n.d.). Què vol dir ser un bon  del síndic professional de l’educació al segle XXI? Les 3 coses que he après. Recuperat de http://les3coses.debats.cat/ca/temes/que-vol-dir-ser-un-bon-professional-de-leducacio-al-segle-xxi

3cat24. (n.d.). Les receptes de l’OCDE per millorar l’educació a Catalunya en 4 anys: Cal alinear els recursos. Recuperat de https://www.3cat.cat/324/les-receptes-de-locde-per-millorar-leducacio-a-catalunya-en-4-anys-cal-alinear-els-recursos/noticia/3329816/

Síndic de Greuges de Catalunya. (2021). L’educació inclusiva a Catalunya (1a ed.). https://www.sindic.cat/site/unitFiles/8067/Informe%20Educacio%20Inclusiva_cat.pdf